El Comte Viquèrfol puja la muntanya

Va escollir el millor dels seus cavalls i va decidir visitar al Senyor de Donasc al Castell de Campdepesols. Portava un temps preocupat per una sèrie d'incidents que havien tingut lloc en els límits dels seus territoris. Uns pagesos s'havien enfrontat entre ells per uns ramats que havien passat d'un llindar a un altre. Els pagesos s'havien estomacat durant dos o tres dies i havien decidit citar-se de nou per emprendre una nova batussa entre ells. Però, alguns d'aquells que sempre tenen a bé estar de bones amb els amos havien fet propagar el rumor de que aquestes preteses batusses entre els pagesos no eren tals, sino una mena de festes encobertes que els pagesos es prenien amb el pretext de defensar les terres dels seus senyors.
Així que el Comte Viquèrfol va decidir parlar amb el Senyor de Donasc. I de pas visitar novament les seves terres desprès de que unes febres l'haguessin tingut una mica apartat de les seves obligacions com a senyor de les seves terres amb les seves vides incloses. Malgrat que la seva esposa la Comtessa Vienetta li havia advertit de no sortir a caçar un dia de molt fred, el Comte Viquèrfol havia fet el que havia volgut. Febres.
De camí cap el castell de Campdepesols va decidir pujar pel camí de la muntanya d'Oms, pensant en agafar per sorpresa els masovers d'aquell massís i no passar pel Plà de Llamps on segur que l'estaven aguardant. Hi han espietes per totes parts, va pensar en Viquèrfol.
La seva cavalcada ja començava a portar-lo pels primers volts del camí cap a la muntanya d'Oms, quan de sobte un carro va aparèixer a una de les revoltes. El cavall es va espantar i va fer una rebrincada que va estar a punt de fer caure el Comte Viquèrfol. El carro anava tirat per uns bous que ocupaven tot el camí. El Comte Viquèrfol no podia passar y va escridassar a l'homenot que manava el carro.
- Aparta el carro d'aquí, cony de dròpol, què no veus que no deixes passar la gent!
Aquell homenot del carro va intentar maniobrar amb els bous i al cap d'uns minuts va aconseguir crear l'espai per que pogués passar el seu cavall amb ell mateix a sobre.
I en aconseguir passar es va trobar amb que el mateix Senyor de Donasc anava a cavall pel mateix camí, fora de sí.
- On vas, estimat amic? Li va preguntar el Comte Viquèrfol.
- He d'enxampar a un carro de bous que s'emporta els meus diners, són uns lladres que m'han ben enredat. Deien de proposar-me un negoci per comprar unes teles de l'Aràbia i no sé com han entrat al meu tresor i m'han robat el tresor.
- Quin tresor?
- El que va cagar el mort.
- Però no és així la dita...
- Viquèrfol...