Barris fronterers de Santa Coloma

Santa Coloma de Gramenet és una ciutat del tot fascinant. El passat dissabte, el Grup Diàlegs a la Riba del Besòs, va organitzar una passejada pels barris froterers de la nostra ciutat. Fronterers amb Sant Adrià de Besòs i Badalona, principalment. Acompanyats per técnics i per membres de les entitats veïnals, vam recòrrer, sortint del nou centre de formació Marie Curie, a l'Esperit Sant, el barri del Raval, vam pujar fins a la Circumval·lació i vam baixar fins al Fondo on va concloure la passejada. El sentit de la passejada era assenyalar la situació en la que viuen aquests barris, les similituds amb d'altres barris de les ciutats veïnes, quina població hi ha, els instruments per canviar les dinàmiques de precarització que han acompanyat aquests barris colomencs, Fondo, Santa Rosa, Raval, des de sempre, i si no traçar línies per canviar això, sí fer una mica de reconeixement del medi en el que vivim. Quina ciutat tenim. I sobre aquest tema a mi em venen unes quantes idees, algunes d'elles les vaig poder expressar en la xerrada postrera i d'altres són sensacions que potser son errònies, potser són exagerades, potser no l'interessen a ningú. Segur. La primera cosa que penso és si som totes colomenques. Si alguna vegada hem estat totes colomenques i si hi haurà un dia en que totes siguem colomenques. Durant la Festa Major d'Estiu hem comprovat com les propostes culturals que ens ofereix l'Ajuntament es basen en una manera molt concreta de mirar la ciutat. Les expressions culturals d'un 30% de la població, no han existit. La manera d'expressar-se d'un 30% no es te en compte. Que no a totes les cultures els hi agradi el Corretapa, no es contempla. Les festes com a expressió d'una Santa Coloma concreta, espectacular, intensa, però una mica d'esquenes al que pensa, viu i potser demanda una part de la ciutadania (quina expressió ara més antiga), sembla que no. No passa res. I després de la visita i d'escoltar les diferents explicacions i punts de vista, crec que ens falta encara pensar de quina manera fem per evitar temes com la integració com a model, no m'explico bé, la sensació de que la gent d'aquests barris, la gent migrant, (qui no és migrant a Santa Coloma?) principalment, pot tenir una manera d'expressar la seva manera d'organitzar-se o de destinar els recursos que li són necessaris d'una altra manera. 27 regidores al consistori i ni un és d'origen no europeu. I això potser es nota en la manera que tenim de mirar aquests barris. Els mirem des de fora. Encara preguntem a la gent d'on és. Encara preguntem si són d'aquí. Encara preguntem si ens entenen. I encara ens preguntem què fer. Fa un temps, durant unes jornades sobre el PAM, es considerava que un dels reptes culturals de la ciutat era atreure a la població al Teatre Sagarra, per exemple. És a dir, no es tracta de fomentar i d'escoltar què diu o com ho diu qui viu a Santa Coloma i té maneres d'expressar diferent, sinò de fer de les nostres maneres de fer, o les maneres que ens semblen formals, les maneres que s'han de promocionar. I naturalment, a què es dedica la política municipal. De cap manera vull dir que la política de l'Equip sigui discriminatòria, però, i no sols passa amb la mirada del PSC, pot passar amb la mirada que tenim sobre el que passa en aquests barris i el que passa en la resta de la ciutat d'una manera generalitzada. Som totes Santa Coloma? S'ha de actuar sobre aquests barris, els de renda més baixa de la ciutat, únicament des de la vessant social, les entitats, associacions? No és necessària també l'acció política? Són suficients? Ja es fa tot el que cal? Potser és preferible assumir que les polítiques es fan igual es vingui d'on es vingui i que les propostes culturals han de ser úniques per a tothom per tal que no hi hagi guetització de la ciutat? Santa Coloma és una ciutat fascinant i en la que, crec, es poden fer polítiques molt valentes, sobretot per aprofitar la riquesa que significa una composició demogràfica tan diversa. Però això és una frase molt bonica que queda molt bé. Recursos. El Centre de Formació Marie Curie, una passada. Però quin risc hi ha que això no sigui un bolet, sense relació amb la vida del barri? Són moltes preguntes i potser sense massa criteri. Han caminat alguna vegada pel carrer del Rellotge? Han vist quina vida frenètica es respira? Qiunes accions polítiques són necessàries per acabar amb unes infrevivendes, habitatges que són de fa 70 anys, carrers saturats, dignificar la vida de la gent que hi viu.... o bé substituir-la per un altre perfil poblacional com es suggeria fa temps (no fa tant temps). Aquesta Santa Coloma és una Santa Coloma que potser no vota. Potser no té participació en la vida política de la ciutat, no hi ha més interessos que els del foment del clientelisme, una Santa Coloma que és, sí, un exemple de conviència. I tot es pot fer millor. Ho podem fer? L'hem de fer nosaltres? Qui som nosaltres?