Per sempre

Jo, bé que ho saps, no en sé gaire de política, però m'agrada veure-la a ella a la televisió i que m'ho expliqui. L'altre dia estava veient el programa i la van anunciar perquè ens havia d'explicar allò que havia dit el president Torra en el Teatre aquell. No m'hi vaig enterar gaire, jo, però ella ho va explicar així com és ella, tan així. Ella parla i sembla que sigui amiga teva de tota la vida, de veritat, i de vegades es fa un pixar de riure o de vegades s'empipa com una fúria. Però és que la fan empipar, pobre, sobre tot quan la junten amb un d'aquells periodistes o no se qué són, que son d'Espanya i la posen negra. I ella no es talla ni un pel i els hi diu tot el que es mereixen aquells. Ella parla i ens ho explica tot, a tota aquella gent que no entenem gaire però tenim clar el que volem. Diuen que és molt amiga del President i de tots els presidents que hi ha hagut, menys dels montillas i l'altre aquell que va parar boig. Ella parla i parla i té a la presentadora, una noia maquíssima que no sé els anys que porta a la tele, però sempre sembla joveneta ella, la té encisada, no la talla mai, ni li discuteix res, i així ella té temps per dir el que ens ha de dir. De vegades m'agrada també escoltar la periodista aquella espanyola, que era socialista, que també parla molt bé, però ara no recordo el seu nom. Però surt molt. Com que no puc surto gaire jo, si no és a una excursió o bé quan l'associació ens convoca per anar a algún puesto, els dissabtes m'enganxo a la tele i miro també el programa aquell dels joves que es fan preguntes, i també la conviden a ella, i allà sí que em faig un fart de riure, perquè allà porten molts d'aquells fatxendes i ella els hi dona ben a gust.
De veritat, que m'agrada molt mirar la tele ara, perquè hi surten coses que entenem, que son com d'aquí, properes, i no ens intenten colar aquells programes del món que ves a saber tú quin interés poden tenir. M'agradava molt aquell que feien dels pobles que...i les novel·les també, però ara surten uns actors nous que no m'enganxo gaire. Míra-la, un altre cop surt. Ara parla d'una altra cosa. És que és tot un cas aquesta dona, no sé com té temps de fer tantes coses i de sortir a tants puestos i de saber tant. Perquè mira que en sap ella, i els hi contesta i s'empipa i ara s'ha posat els llacets com a arrecades, mira que n'és de graciosa.
És de Badalona dius? Oh, jo pensava que era d'aquí de Barcelona, o d'algún poble de per allà... però de Badalona no m'ho hagués imaginat mai. No he estat mai jo a Badalona, ves què he de fer jo a Badalona. Vaig tenir un cosí que va tenir una tenda de roba a Santa Coloma de Gramenet, allà pel centre. La familia de la seva dona eren de Santa Coloma de tota la vida i tenien una tenda. Però van marxar quan es van jubilar a Tossa i no van tornar mai. Crec que van llogar el local i ara hi ha nosequé d'informàtica o qualsevol cosa d'aquestes. Ara què diu que s'està posant a riure. Mira què és boja, eh. És clar que no la suporten, si els té a tots així de drets. Jo, de veritat, la tindria a la tele tot el dia, parlant i xerrant, perquè és com si estigués aquí, és com nosaltres, no sé, la veig i penso que podria ser la meva cosina. Em recorda molt la teva tieta Teresa, que era així també frescota i bastota, però et feies un fart de riure. Una vegada, va veure al president Pujol a una visita que va fer a un centre aquí del barri i li va agafar així petit com era en Pujolet i li va fer una abraçada i li va clavar dos petonassos i li va dir 'ai jordiet quins collons que tens', i la Ferrusola que hi estava al costat li va dir, 'cuidado reina no me l'esclafis', vam fer un fart de riure. És igual que la teva tieta Teresa.
Ai, mira ja acaba el programa. A veure què fan a la nit. Com que no tinc son, la veritat m'ho empasso tot. El programa aquell dels restaurants, que no entenia res de com anava, pero em distreia i coneixia món. Bueno, món, per aquí, dic.
En fi. Bon vespre, bonic.