lunes, 26 de diciembre de 2022

El matí de Sant Esteve


Al matí de Sant Esteve toca posar el St. Stephen de Grateful Dead. Al matí de Sant Esteve toca dir que poses el St. Stephen de Grateful Dead. Però no qualsevol St. Stephen, s'ha de posar el bo i el primer. El primer que vaig escoltar que és el del Live/Dead, el disc en directe del 1970 que va obrir la porta al màgic i extens i sense preses i sense preocupar-te si va la cosa per llarg o no va la cosa per llarg, aquest disc en directe que té les cançons que mès t'agraden dels Dead tot i que hi han cançons que estan en d'altres discos que són per sempre, però en el Live/Dead està tot. St. Stephen amb la seva rosa. St. Stephe, allà on va, la gent es queixa. La cançó és molt bona, però si agafes la lletra ja... Al matí de Sant Esteve toca fer una mica de neteja per casa, que portes com dos o tres dies sense fer ni brot i està a punt d'aparèixer la Guardia Urbana per la porta per a preguntar què passa. Què passa?? Al matí de Sant Esteve, una vegada que has escoltat sencer el Live/Dead o al menys fins que acaba la de Turn on your love light, perquè hi ha una després que és de sorollets i no cal martiritzar la companya. Així que canviem i aquest any posem El matí de Sant Esteve del Pau Riba i com que està al single del Taxista, doncs ja posem el Taxista sencer i d'allà passem a alguna cosa de Sisa. I tot això amb els meus col·legues Barrí i Freguè, que els veig molt poques vegades i aprofito matins que tinc sueltos per quedar amb ells. Són trobades intenses, perquè sabem que trigarem molt en veuren's una altra vegada. L'Orgia sona i quan acaba el puto Spotify selecciona cançons pel seu compte, tot per la peresa de no buscar el CD que el tinc original de quan van editar aquells discos de progressiu i vaig comprar-me aquest disc i un dels Goma i un del Gualberto, que aquest disc del Gualberto és brutal i no el poso mai. Acaben de sonar els Manel pel puto algoritme. Ara el Señor(a) Azul. I toca felicitar l'aniversari a la Pepi Sánchez, la incombustible Pepi Sánchez, i toca felicitar com sempre al Mono viejo de la Marinetis que ya no sé cuántos años debe de tener pobre chica allí perdida en el monte. I toca canviar d'idioma i toca fer temps per a fer un vermut de Sant Esteve al Termes com cada any i d'allà passar a casa de la mare again per fer dinarasso amb els canelons. Que a casa nostra som de celebrar Nochebuena, Nadal, Sant Esteve i si ens poses el 27 una altra santedat, doncs allà que anem, que no tenim fons. El matí de Sant Esteve està practicament acabat. Un gos i un gat. Al bar. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario