El feixisme s'independentitza

L'enquesta de diumenge a La Vanguardia que dona 19 diputats a Aliança Catalana a encès les llums d'alarma. O no. 19 diputats d'una força independentista d'extrema dreta, amb postulats xenòfobs obertament, islamòfobs particularment, sionista en temps en que qualificar-te així és voler situar-te deliberadament al costat d'assassins sense ànima, racista i essencialista, ha vingut a confirmar que ja estem en un temps acorde al de la resta d'Europa. Hem posat el rellotge en hora i el feixisme s'ha independitzat. Fa temps, no gaire temps, en temps del Procés i de les manifestacions i referendums, a aquells que no mostraven adhesió al moviment se'ns qualificaba d'equidistants, covards o còmplices de l'espanyolisme. A qui pensàvem que una Catalunya independent podria desembocar en una Catalunya que mirés els origens i els colors i les adhesions particulars, en definitiva, una Catalunya més semblant a una Croàcia o Hongria que a una Dinamarca (com si...), ens deien de tot. Doncs bé. Anys de preparació d`un ambient en el que una meitat de la població catalana únicament rep missatges de despreci, d'odi, de por, de rencor, de perill sobre la seva identitat, sobre la seva llengua, sobre tot lo que significa una determinada manera de ser català, ha vingut a parar en això: una enquesta diu que en aquest país on tothom era d'esquerres o progressista menys els espanyolistes del PP o Vox, resulta que hi ha una aposta d'extrema dreta nacionalista catalana que té un recolzament prou significant com per disputar-li el lloc a les opcions 'mainstream' com ERC i Junts, així com deixar en la marginalitat als independentistes d'esquerra de la CUP. Això en el camp 'nacionalista'. En el camp espanyolista, VOX no deixa de crèixer, sense arribar a les xifres de Aliança Catalana. Quina ha estat la resposta davant aquesta enquesta i aquest moviment tectònic? Junts, partit de dretes de tota la vida malgrat que va haver qui es va empassar que Junts era més d'esquerres que nosaltres perquè patatas, ha reaccionat a la pèrdua de diputats com han reaccionat gairebé tots els partits de dretes europeus davant situacions similars: ser més de dretes. I en una setmana hem vist reblar el clau de la immigració i les fines paraules de Turull acusant als andalusos de viure com volen. I lo que ens queda per veuere. Hi han hagut visionaris, com els de la Cup de Girona que en aquests mesos havien captat que alguna cosa estava pasant i llançaven missatges i vídeos on el relat era que estàvem perdent la identitat pel turisme, millor dit, pel model turisme. És a dir, venen a treballar gents que no parlen i tal. Això ha derivat en el debat sobre els 10 milions, en el que una bona part de l'esquerra indepe ha vist la oportunitat de matisar els seus discuros i posar-se en la onda roigparda de la BSW alemanya. Arriben migrants amb poc nivell, guanyen sous baixos, fan insostenible el sistema, no estem preparats. La Cup de Girona ho diu més clar: ens minoritzen. A qui? ERC de Barceloa fa vídeos carregant contra el model econòmic espanyol i apel·la a un mític model català en que erem tots feliços. L'escanyapobres va ser escrit en el segle XIX. L'aparició d'un fortíssim moviment anarquista no va ser fruït d'una iluminació bendita, sinò perquè les condicions de vida a Catalunya eren una merda. De sobte, ser 10 milions és un risc. De sobte, no volem acollir. La resposta des de l'independentisme i nacionalisme a l'aparició d'Aliança és que... són espanyols. Són un producte de l'Estat Espanyol, un partit fantasma, que serveix a l'estratègia espanyola. És a dir, lo pitjor que se'ls ocorreix és continuar dient que si és dolent, és que és espanyol. AC pinta com a primera força a Girona (temps enrera recordo aquells comentaris que em deien joiosament que a Girona ja s'havien independitzat), a Lleida... Temps ençà, es deia que no hi havia extrema dreta a Espanya perquè ja hi heren tots al PP. Fins que es van independitzar i van formar Vox. L'esquema no cal que el reproduïm aquí. Però s'assembla. Mirem la reacció als mitjans públics, mirem per exemple el Polònia: qui se n'alegra de que Aliança pugi? Illa i Albiach. Així es viu això. Els feixistes s'han independitzat i han perdut la vergonya. Ahir mateix, en ple carrer, un parell d'homenots insultaven a una parella jove que estava demanant limosna a un carrer de Santa Coloma. En ser recriminats, no van abaixar el cap, van envalentonar-se. Quan els hi vaig dir feixistes, em van dir 'y a mucha honra'. Així estem. El món ha canviat moltíssim i veiem coses tremendes com el discurs de Trump, un discurs repugnant, feixista, d'una hora de merda, davant l'ONU. Sílvia Orriols, es permet dir que li fa fàstic la flotilla cap a Gaza. Però al Polònia... riuen de la Flotilla a Gaza tot perquè va Ada Colau i hi ha barra lliure. Personatges mediàtics amb poltrona constant a la tele pública o la ràdio pública, han posat de moda el Puta Espanya com a manera de resumir tot lo que ha quedat del procés, fugida cap endavant, no aconseguirem res, però ho cremarem tot. Tot no, que no volem que vingui gent de fora, no pot ser, seria insostenible. Puta Espanya, sou molt bona gent. En resum. Estem en problemes. Una vegada més. 

PD: En el marasme de reaccions des d'una suposada esquerra de pet i rot sofisticat, m'agradaria assenyalar també un article al Octuvre, no te digo nada y te lo digo todo, en el que s'arriba a carregar contra Arcadi Oliveras, nada más y nada menos, com una rèmora del passat, infantilisme polític, etc. Arcadi Oliveras tampoc els hi val ja. I si Gabriela Serra, la mítica Gabriela Serra, cap dubte ni del seu compromís ni amb l'independentisme, surt a defensar al traspassat Arcadi Oliveras, no vulguis saber quines coses li arriben a dir. Amb clamorosos silencis, también te digo.