L'enquesta del Canal 4 - Avel·lí Artís-Gener 'Tísner'

A qui direm Tísner. Tísner no és l'autor que et ve primer al cap quan parlem de Literatura Catalana. Ni tan sols el segon. Possiblement tampoc el tercer. Hi ha noms de més pes, de més profunditat, d'una trascendència arrebatadora. Però, dos de dos. Paraules d'Opoton el Vell, és un llibre, una novel·la d'aquelles que podem dir imprescindibles, una autèntica lliçó de com fer compatible humor, història, distopia, crítica política, tot. I amb un estil contagiós. De la mateixa manera, aquest L'enquesta del Canal 4 es presenta com una novel·la de gènere, en aquest cas, d'una sort de ciència ficció, una distopia en la que a través d'un canal de televisió ens controlen tot, tot i que com en tot règim que hi hagi pretensió d'absolut, s'hi presenten esquerdes. Aquest L'enquesta del Canal 4 és una reedició, no és una novel·la actual, ja va rebre el premi Sant Jordi al 1972 nada menos, i és que Tísner ja fa anys que és mort. Saber de Tisner és bo i pot ser dolent a la vegada. Saber que va ser cul i merda amb Calders fa que tot es miri amb un prisma condicionadament positiu. Res que estigui en contacte amb Pere Calders ha de ser dolent. Però aprofondir en el personatge i persona Tísner ens descobreix un èsser polític amb qui no sé si avui, al 2026, jo hi simpatitzaria gaire. Res. Gens. Però, resolt el tema de que en peores plazas hemos toreado i amb indesitjables pitjors ens hem referenciat, abracem aquest llibre amb il·lusió per trobar-nos, al menys un quart del que ens vam trobar amb Opoton. I la veritat és que aquest llibre és sorprenent, per la rabiosa actualitat, tot i parlar del món de la televisió que ja ens queda com lluny vivint en les eres de la IA i de les xarxes socials, però amb una mica d'esforç intelectual podrem veure que les coses que ens explica i que ens retrata, tenen ramificacions en les nostres vides diàries actuals. L'argument és el següent, un Canal de televisió en un Estat que ens figurem totalitari, i que s'encarrega de difondre ideologia i esbarjo a tota la població, encarrega una enquesta entre els seus treballadors per saber com estan, què pensen uns dels altres, com està l'ambient. Aquesta enquesta és aprofitada per un grup subversiu, el Trajecte, per tal de recabar informació i erosionar el sistema des de dins. I és que, de manera paral-lela a la narració, en paràgrafs apartats i marcats en negreta, se'ns informa d'un procés que tindrà consecució al final de la novel-la tot i que nosaltres en moltes ocasions, lectors apresurats, passem d'aquests inserts. Tísner ens retrata la psicologia de tota una sèrie de personatges, des dels entrevistats als treballadors entrevistats, amb les seves manies, cosmovisions, limitacions i malfiances, així com de tot un engranatge dissenyat per que s'obeeixi i que finalment és calcat entre el poderós Canal i el subversiu Trajecte. Trames, subtrames, entrevistes, testimonis, s'entrelliguen en una història entretinguda i amb molts moments per emmarcar, subrattllar o fer foto per publicar a l'Instagram. Dos de dos, Tísner és un valor segur. No és únicament un Calders novel-lesc, sinó un narrador reconeixible i adictiu. Ara, a esperar quinze anys més a trobar un tercer llibre que no desmereixi.