Samarreta de color crema de la selecció espanyola (i 3)

Me n'assabento ahir, per part d'una amiga, que la samarreta color crema de la selecció espanyola és en realitat un homenatge al Siglo de Oro espanyol i a la literatura de Miguel de Cervantes. Primera notícia. Que a la samarreta hi ha una mena de dibuix que és com la il.lustració del Quijote i que la ñ de la paraula España está destacada per donar compte de nosequé. Samarreta color crema de la selecció espanyola. Avui he vist a una noia migrant, empenyent la cadira de rodes on anava asseguda una dona gran, amb la samarreta vermella de la selecció espanyola. Un tweet ahir deia. Els tweets diuen moltes coses i tenen tant poder de suggestió en mi que ahir no vaig veure el partit dels nervis i de la indignació que em provocaven els comentaris que llegia i de la mala llet que en venia per contestar. Un tweet deia ahir que les migrants que porten la samarreta espanyola en realitat la portaven perquè no s'enteraven de res. Un altre ens mostra que la pantalla al Fòrum està situada en el mateix lloc on s'afusellaven republicans i ara la gent que no s'entera de res celebra els èxits d'una selecció amb la mateixa bandera. Com haurà passat la nit Laia Estrada? Com hauran passat la nit tots aquells que volien que perdès la selecció espanyola i que han hagut de patir indeciblemente cotxes, claxons, persones, persones espanyoles a més, celebrant el triomf? Com hauràs adormit tú que ahir posaves totes les teves esperances en un personatge com Leo Messi, col.laborador del règim genocida d'Israel, com a alliberador de la pàtria catalana? Còm haurà estat llevar-se aquest matí sabent que estàs envoltada de traïdors i d'espanyols, pitjor, de migrants que volen ser espanyols, que són ja catalans i espanyols. Samarreta de color crema de la selecció espanyola. Tercera part d'un text que va nèixer de la perplexitat davant l'ús massiu d'una samarreta color crema de la selecció espanyola i que va continuar expandint-se a mesura que la preplexitat sobre com s'ha resignificat aquesta selecció pot tenir incidència en una nova idea de Catalunya i d'Espanya. Incipent, minúscula, però hi és. Tot i que hi ha qui s'esmerça en indicar-nos que som tontos útiles, que hem estat psoeitzats, que l'espanyolització, que els republicans. Que no sabem. Que Espanya es un estat fallit. Que es pot ressignificar la Virgen del Rocío en clau de cultura popular però no es pot ressignificar la selecció espanyola. Porque no. Perquè Espanya. Espanya està a la teva porta, te l'estàs creuant pels carrers, estava allà. Digue-li Espanya o digue-li una Catalunya que no està al cap de Manel Vidal, ni de Laia Estrada, ni de la Sílvia, ni del Non, ni de la Su, ni de la Ojeda, ni de l'Astrid, ni dels Òscars. Voluntat de ser. Voluntat de ser. La selecció espanyola de fútbol és la campiona del món. Com ho va ser la femenina també. Ahir l'Aitana Bonmatí estava comentant el partit a Dazn, i al final hi era a la gespa preguntant i saludant als seus companys. Aitana Bonmatí era una altra esperança, el seu pare era, l'Aitana és dels nostres. Doncs sembla que tampoc. Samarreta de color crema de la selecció espanyola. Acaba el partit i sona Manolo Escobar i Que viva España i em tornen tots els fantasmes, i los dos cojones i la furia i se m'acaben els fantasmes quan veig al Lamine fent moneries a la càmera desprès de resar o al Nico Williams paseando estilazo i anant a la seva mare a portar-li la medalla. Aquest matí hi han més samarretes vermelles que samarretes de color crema de la selecció espanyola. Suposo que les altres estan brutes d'ahir. Vaig aixecar-me del llit preocupat perquè no sentia crits i al cap d'una estona vaig sentir el gol cridat per la mateixa persona que crida gol i toma quan marca el Madrit quan remunta. L'estava esperant. Ara a veure el telenotícies i si un relleu al front de l'Orquesta Nacional de Palamós no és més important que el títol de la selecció espanyola farcida de catalans i amb gol d'un jugador del Barça i valencià i amb milers de persones catalanes als carrers sent feliços. Contra ningú.