Que la intervenció del guionista Eduard Sola ha aixecat bullofes en la catalanitat, en la visió nostrada del país i del que es pot parlar i del que no es pot parlar. Les xarxes socials han bullit. Recriminant al guionista per la seva intervenció, corretgint-lo, intepretant què es lo que volia dir, resignificant què és lo que volia dir, sempre amb la intenció d'eliminar la referència al xarneguisme. Molesta, i molt, que s'hagi posat en evidència que hi ha una porció de la població catalana que, sense ser de Ciutadans, reivindica l'orgull xarnego. No s'enten i no es vol entendre. Així, s'ha volgut reintepretar el discurs per tal de no anar massa cap al guionista, dient per exemple que no es pot parlar de xarneguisme, sinò de classe obrera, perquè és de classe del que es parla i no d'una identitat concreta que en realitat el que és, és el cavall de troia de l'espanyolisme. Tot menys reconèixer que hi ha qui, amb els seus origens fora de Catalunya i sent catalans, ni deixen de ser menys catalans, però tenen una altra referència, uns altres referents, una cultura diversa que no renega ni d'unes coses ni vol eliminar la cultura autòctona. No, no és el clàssic xarnegos obrers i burgesos catalans. Això està superat. El que no està superat és com és ser català. Com es pot ser català. I qui pot riure de què. Així, TV3, la televisió pública catalana, ha decidit prendre partit per riure, aquí també, de qui no comulga amb el credo oficial del nacionalisme. El Polònia, aquesta setmana, ràpidament ha fet un gag en el que tracta com a víctimes els catalans de mena que no tenen orígens xarnegos o de classe obrera perquè reescriguin la seva història i siguin així acceptats 'entre el club de fans de Estopa'. Anys i anys rient d'Espanya i els espanyolots, de lo garrulos que son, dels programas de Juan Y Medio, de les trucaddes aquelles tan divertides que feien a RAC1 cap a Espanya en el programa del Quim Morales, tants anys ja ens tenen preparats, però aquest últim gag, fet amb urgència per tenir una resposta addient a allò que ha passat, demostra que tenim uns mitjans de comunicació públics al servei d'una part. I és igual si mana el PSC a la Generalitat, hi han coses que son inquestionables. El gag representa tot allò que el nacionalisme excloent tem més. Que hi hagi catalans, que hi hagi molts catalans i catalanes que, prominents, no siguin pata negra o no ho vulguin ser. O inclús volent-ho, reivindiquin els seus orígens, fins i tot que els recordin. Puta Espanya, pit i collons. Pensament sotanesc com a referència. Però, allò que el gag ens diu, és que necessiten riure de la meitat de la població catalana o més per a mantenir el tema sota control. Desprès venen els llantos i plors sobre perquè el català es parla poc. Riuen de nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario