Bona tarda a totes.
He escrit aquest text amb la intenció de llegir-ho durant aquesta la meva intervenció en aquesta presentació del llibre del company i vull creure que amic Josep Ramon Aragó.
Per començar i deixar les coses clares, vull confesar una cosa. No m’he llegit el llibre. No me l’he llegit sencer. I us explico per què.
Acostumem, i principalment jo, acostumo a llegir els llibres com qui escomet una tasca. Una feina.
Una vegada que començo i comencem un llibre, moltes ens veiem en l'obligació de continuar la seva lectura fins a la fi. És possible que des de bon començament encetem una lectura i ja veiem que aquell llibre ens suposarà una tortura insoportable o bé una pèrdua de temps manifesta, però, com qui està complint amb una promesa, avança, travessa el desert, el gaudeix o el sofreix i finalment pot dir: l’he llegit, un més.
Però, el llibre d’en Josep Ramon aragó, tal i com ell mateix anuncia en el text introductori, vol ser diferent i és diferent.
Llegint el llibre, he experimentat la mateixa sensació que un pot obtenir llegint per exemple, el Llibre del Tao, el Tao Te King de Lao Tse. Si l’han llegit, aquest llibre, és un compendi si no d’aforismes com el del company Josep Ramon Aragó, sí que una mena de col·lecció de pensaments sobre energies i forces i comportament davant el nosequé, que un es pot llegir o no, pot llegir sencer o no, pot recuperar un dia mentre va està pensant anar al lavabo i fullejar-ho, o fer li una repassadeta en aquell moment en que la rentadora està que no està. Llegeixes, adquireixes un coneixement concret, o qui sap si hauràs de tornar a llegir una altre vegada aquella fulla o aquella frase una o tres vegades.
En aquest cas, aquest llibre del Pepe, no cal llegir-ho. No cal prendre’s la seva lectura com una obligació, com una mena de tasca per la qual el lector obtindrà una recompensa. La recompensa és tenir-lo i pensar.
Perquè de la mateixa manera que els llibres aquests amb coneixements imprescindibles requereixen de nosaltres una o dues lectures, o bé els seus sucedáneos, els llibres d’autoajuda no ens serveixen gairabé ni en el mateix moment de la pròpia lectura contradient-se ells mateixos… aquest llibre de Josep Ramon Aragó és un llibre per gaudir de manera continuada en el temps, potser eternament.
Un llibre que no recomano tenir apilat amb els altres llibres a l’aparador dels llibres sino que és un llibre per deixar-lo suelto por ahi, per trobar-te’l en qualsevol lloc i obrir a veure què diu en josep ramon sobre lo que quiera que sea.
Per últim, dir que, en aquesta República que Josep Ramon Aragó ens proposa amb aquest llibre, jo hi vull viure. Una república amb un ideari particular i universal si vols, amb uns principis que apelen al sentit comú o a l’absurd, o a tot a la vegada, una república de base ampla o en espiral. Una república una mica com és el propi pensament de josep ramon aragó. Únic, però colectiu.
Un llibre amb les idees ben clares, però sense creure en elles amb massa seriositat.
Un llibre pel bé comú, sense principi ni final.
I així està bé. No me’l penso acabar mai perquè tampoc recordo haver-lo començat.
Moltes gràcies.
Santa Coloma de Gramenet, Centre d'Art Contemporani Can Sisteré 5 de maig de 2021
Foto: Jesús Sánchez
No hay comentarios:
Publicar un comentario