Nosaltres, vosaltres, ells

Torno i retorno al tema perquè el tema em ve a buscar, m'atropella, m'empaita, no em deixa en pau. Torno al tema quan veig la piulada de l'Elisenda Alemany dient que Catalunya no es fa d'origens, diu moltes coses aquella piulada, perquè està molt malament que el president Illa vagi a Extremadura a fer una Diada ful i reconegui als extremenys i de sobte surt novament tothom que té un avi, una àvia, andalusa, extremenya, que no va venir a aixecar res, que Catalunya ja era un territori pròsper i allà es morien de gana i molt agraïts i són tots indepes i tot això sense necessitat de ser-ho. Nosaltres hem de ser així, jo no tinc avi perquè els meus avis van quedar allà, els meus pares tornen cada any al poble, és normal que hagi sortit tot malament. Jo no sóc com nosaltres, els catalans, jo sóc com vosaltres, els que no s'adapten, els que van a la Fira d'Abril. ERC va posar caseta a la Fira d'Abril fins l'any passat. Catalunya no es fa d'origens fins l'any passat quan interessava els Súmate, els xarnegos, el meu avi era d'Almeria. Ara els vents còrren d'una altra banda i no podem ser d'origens. No podem ser. Ells. No podem ser 10 milions, ni 9 ni 8, diu el diputat de la CUP que ahir s'enfrontava a la racista de Ripoll en un debat televisat. És una qüestió de demografia, és una qüestió de recursos públics, és una qüestió de que no tothom pot ser català, és una qüestió de tenir alguna mena de control sobre el fet que algú arribi i de sobte tingui ja reconeguts tots els drets que tenim nosaltres simplement pel fet de ser aquí, és una qüestió de protegir una llengua, una cultura, una manera de viure i de sentir el país, que està sent diluïda, disgregada, aigualida, espanyolitzada conscientment o inconscientment. Ells. Em costa molt, per no dir que soc absolutament refractari, per molt que m'ho expliquis, a la idea de que una persona d'esquerres pugui adoptar sota qualsevol mena de paraigües, sigui cultural, econòmic, tècnic, d'ordre públic, seguritari, un posicionament que tingui a veure amb la idea de que aquí cal posar ordre, que no hi cap tothom. Fa uns mesos, pocs, en un compte de Twitter que posen fotos antigues de Catalunya, van posar una foto de Santa Coloma al 1920. Aquella foto de Santa Coloma no té res a veure amb la Santa Coloma actual. Però representa aquella Santa Coloma que era i es va espatllar als ulls d'aquells que tenen nostàlgia d'aquella Santa Coloma on tothom es coneixia, on tot eren vinyes, abans de l'arribada d'aquells que ho van esguerrar i que per tal de que hi visquessin es van construïr aquells pisos, aquelles barriades, aquella ciutat infecta. Aquella Catalunya sense inmigració, sense xarnegos, sense fira d'abril, sense migada popular, sense altres llengues, altres accents, crits, balls. Sense altres catalans que tinguessin arrels fora de Catalunya que oblidessin d'on venien i qui eren perquè refusaven el contacte amb una terra que els va expulsar. Aquell noi que era molt bolxevic i es bufava de nosaltres perquè era molt llest i ara es descobreix retuitejant o repiulant a un compte anòmim que es bufa dels extremenys i parla dels marroquins que haurien d'anar a Extremadura i no sap que potser això ja està passant però ell què sap, o ho sap, però li fa gràcia. Perquè la política quan ets jove, fa gràcia. Si tothom és català, ningú és català. Has nat a la Fira d'Abril? des d'una posició de defensa de la classe treballadora, des de una posició de consciència de classe, ho repetiré una altra vegada, des d'un amor per la teva gent, situar-te en el passadís que es forma des de les casetes fins les atraccions i veure el capital humà que allà hi passa, és tot un espectacle. I un orgull. Orgull de gent que treballa i va a passar unes hores amb la família per passar-ho bé. Quants et sobren d'aquells? Perquè no poden venir més? Estem sofrint una invasió? Els meus pares van venir aquí amb un procés migratori concret, una plaça a la Telefònica, però quants colomencs no podrien ser catalogats d'invasors per aquells que ara diuen que són invasors els migrants. Quin discurs migratori cal actualitzar i cap a on? Si tothom és català, tothom és català. Si és català el president Illa, és català la portaveu d'Arran que en el Fossar de les Moreres diu que el PSOE ha enviat els Mossos. El PSOE, perquè el PSC no pot ser català. Curiosa manera de combatre el feixisme. Curiosa manera de combatre el Nosaltres, vosaltres, ells. Aliança no és feixista només perquè siguin racistes, és que principalment són una eina de l'espanyolisme. No pot ser que sent catalans, catalans catalans, siguin tan dolents, han de ser un producte socialista. Per on anava, que ha vingut el Merchán i hem estat parlant de Morón. Per on anava. No puc. No puc no veure el tema de la migració i dels immigrants i de la pèrdua de nosequé des d'un punt de vista que no sigui el de qui té a veure amb aquells migrants més que amb d'altres que senten que la seva nació es desintegra. Perquè jo estic amb els desintegradors. Que no desintegrem res, que el que fem realment és crear una cosa nova, que me duele la boca de decirlo, que no som naifs, que no som activistes sense arrels a la ciutat, al poble, amb la gent, que som la mateixa gent, que estem allà, que estem aquí, que ho veiem cada dia, que ens veiem cada dia al metro, al bus, als carrers on no es pot estar de la puta calor que fa. Que no ens veiem a la tele quan es parla de lots de pisos per fer la herència. Que no ens veiem en les telesèries on ningú parla com nosaltres. Que no ens reconeixem en cap setmana del llibre, en cap any nosequé, en els premis literaris, en la jornada on s'obre la temporada teatral. Els cognoms, els noms, els llibres, les revistes, els articles, els temes de debat. Em dius que la gent del carrer sent el nostre missatge com una cosa aliena, com una cosa agressiva fins i tot, allunyada de la realitat, i la realitat som nosaltres, no és el discurs racista, classista, essencialista, assimilador, de qui pensa que ja hi som moltes, que no pot ser. Una esquerra, un partit d'esquerra que es preocupi per garantir drets a les persones, drets i serveis, al poble treballador, a la seva gent. Seva perquè és poble treballador, classe treballadora, si hi venen hi són, ja està. Què hem de defensar? A quí? No crec que hem de ser d'esquerres per un col.lectiu determinat de nosaltres mateixoss. No ho puc entendre. Però qui s'han cregut que som nosaltres, que són ells, qui sou vosaltres? Ara que el vent bufa cap a un altre costat, ara que los silbatos para perros envían el mensaje de que la migración y los migrantes y l'ordre és el que ha de prevaldre, ara bufeu també vosaltres cap a un altre lloc. I qui ho fa la paga. I abans aquí hi havia. I fixi's. No puc. No ho puc entendre. Boig estic, boig estic, boig estic. Això ho cantava el Sergi López amb el Pascal Comelade. No puc aconseguir la plena satisfacció. Són respostes a preguntes, són preguntes que se'm plantegen i debats que hauriem d'obrir. Ojalá que fòssim 10 milions de catalans i catalanes. He de mirar si he escrit bé fòssim. No puc aconseguir la plena satisfacció.