Autoodi

No sé quantes polèmiques, converses a twitter o com es digui, memes, talls de vídeo, declaracions zasca, respostes, articles, no sé quantes vegades els i les catalanes ens preguntem una vegada i un altre sobre nosaltres mateixos. Ja no ens preguntem, perdó, ens autodefinim. Quina és la definició correcta del català o catalana? De quina manera puc ser aquell català que tu vols? Ho seré alguna vegada? Una escriptora fa una referència al perquè ha escrit la seva novel·la d'una determinada manera i automàticament se la defineix con una altra autoodiadora, perquè no ha fet reverència de la cultura i la parla tradicional catalana o al menys no s´ha interpretat d'aquesta manera que voldriem i que veiem molt clarament quan identifiquem la caspa del nacionalisme carpetovetònic, però no aquí. Aquí no. Aquí vivim sota el dictatum ferri d'uns quants tòtems del pensament que han fet del putaespanyisme un únic camí pel qual transitar. La resta som sempre un element exòtic sempre que no gosem replicar o identificar-nos amb uns altres referents o cagar-nos en aquests referents. No sé quantes persones s'autoodien a Catalunya. Una Catalunya que es va reduint a uns quants micròfons en les emissores públiques i privades i que ignora quan no desprecia la resta. Sempre que estigui callada o bé que es manifesti com el que esperen d'ells, com a espanyols, garrulos que es manifestaran el dia 8. Aquells són els que interessen, els que ràpidament són identificables com a fatxes i responen al prejudici. La resta, tot el que queda al mig, on surt? Què pot dir? La veritat és que pot dir molt i diu molt i té tribunes on pot parlar i on pot expressar una certa manera de ser, però la veritat és que no està de moda. Ara toca ser punyent, ser militant, no tenir dubtes, putaespanyitzar el teu discurs i les teves maneres, pit i collons, no defallir, no canviar. Això, no canviar. Mantenir, perseverar. Tot això que si li escoltem a un alte nascut a Villaviciosa de Odón ens faria trallar, aquí sembla d'ultraesquerra. No sé quantes vegades estarem esquivant que ens diguin autoodiadors, que ens revisin quants castellanismes utilitzem, quantes vegades quantes vegades.