sábado, 8 de septiembre de 2018

Història Antiga

La cerca de l'absolut, la relació entre l'èsser humà i l'absolut, la relació al mateix temps entre l'absolut i l'individu, l'absolut i la idea de Déu, l'absolut en les relacions humanes, l'absolut com a concepte i la seva definició irresoluble. Problemes i preguntes que ens fem i que no deixaran mai de conformar el nostre pensament i en tant que no es trobi una resposta que tinguem manifestament per certa, potser més val que no ens capfiquem gaire. Perquè hi han coses a la vida que no tenen resposta i no tenen perspectiva de que la tinguin.
A l'estiu de l'any 1932 van ocórrer tot un seguit de coses i fets que van ser molt i molt importants per a la història del país. També va succeir que van celebrar-se les festes de Sants i el senyor Macià Forratell i Punyol va decidir-se, per una vegada, a fer acte de presència. El senyor Macià feia ja uns anys que no es podia considerar un jovenet, havia complert just el dia del Corpus ni més ni menys que 43 anys. I continuava solter. El senyor Macià, assistent en el despatx dels Munyó, havia dedicat la vida a les lleis, els papers, la lectura i acumular dades d'una manera de vegades preocupant. De tal manera que aquest adjectiu, el de preocupant, li esqueia d'allò més. Sense haver pogut conèixer cap dona, vivia sol solet en un piset del carrer Muntaner i no coneixia ni oci ni diversió. Però, al despatx dels Munyó, tothom se'n reia de la seva solteria i li empenyia a que tingués alguna amistat femenina. Cosines, germanes, cunyades dels empleats del despatx, van ser suggerides com a... i res va funcionar. Però aquell estiu del 1932 va fer que, en mig d'una època de canvis i giravolts, el propi senyor Macià tingués a bé, al menys, deixar-se veure i comprovar si el món tenia alguna cosa que li pogués interessar.
La Sílvia va rebre una carta de la seva cosina Melfa, en la que era convidada a passar uns dies a Sants per festes, anar al ball, veure món. I la Silvia va deixar uns dies la seva Santa Coloma de Gramenet per anar a la festa. La Silvia era una mossa esplendorosa, en la flor de la vida, amb 20 anys esclatants.
El senyor Macià va veure la mossa en el ball. Li va cridar tant l'atenció que va preguntar qui era, on vivia, i va demanar formalment una cita per poder-la visitar i iniciar, en cas de que fos del seu gust, una possible relació. M'he enamorat, pensava.
Sílvia. Quin nom més bonic. Ja no hi ha pares que escollin Sílvia per les seves filles. En fi. Sílvia. Selva. El senyor Macià va arribar a Santa Coloma de Gramenet una tarda de principis de setembre just quan les festes d'estiu eren a punt de començar. Els pares de la Sílvia, uns menestrals, van deixar a la parella sola al rebedor de casa perquè parlessin i es coneguessin. La mare, la senyora Maria Teresa, quan va veure arribar el senyor Macià, va dir al seu marit 'Joan Pere, mira el rellotge que penso que va marxa enrera'.
El senyor Macià no va fer perdre massa el temps a la Sílvia i va anar per feina. Havia pensat un bonic text de lírica en prosa o poesia narrada, efectista, jugant amb les paraules i els noms. El va memoritzar. patam patum patam salvatge com el bosc ferèstec, param parem parim com les flors els teus ulls, pachum pachim pacham la sàvia que fas recòrrer en el meu cos, papam papim papam en la selva del teu nom...
El senyor Macià mai no va tornar a posar un peu a Santa Coloma de Gramenet.
I la cerca de l'absolut continua empipant la humanitat i fent nosa. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario